Moure fitxa

Com una partida al “Monopoly”. Aquesta és la visió que deuen tenir els nostres polítics d’Espanya. Com una mena de tauler on les caselles son ciutats en lloc de carrers i on no es compren hotels sinó ajuntaments. Cases de la vila on regnen interessos i amiguismes que els poden fer triomfar impunement en la seva carrera política. Els consistoris estan plens de jugadors que s’uneixen a la partida amb una quantitat d’euros a la butxaca. A partir d'aquí la cosa consistirà en construir edificis i obres públiques, esperar que la gent “caigui en ells” i els pagui impostos.

Les regles del joc però no es queden aquí, els participants comptaran amb les tradicionals cartes d’esdeveniments inesperats. Aquestes cartes tan imprevisibles, poden posar sobre el tauler lleis com la “Llei de Costes” o la “Llei anticorrupció” que faran que el jugador que les aixequi, sigui penalitzat podent sortir-ne airós o no, depenent de l’habilitat del seu advocat. Les cartes d’esdeveniments inesperats són com la vida mateixa, són els capricis de l’atzar que poden dilapidar la carrera política de qui les agafi.

Recentment la plataforma ciutadana “No les votes” ha elaborat un mapa de la corrupció a Espanya en que es situen els punts negres del nostre país on s’han denunciat casos de corrupció política. Cal destacar que l’aspecte de la península era com el d’un colador on quedaven destapades minúscules parts del territori. Resulta inevitable fer-se la pregunta de qui seran els afortunats que no ha estat encara estafats per un amant del “Monopoly”. Doncs us diré que aquestes zones sense acolorir no són més que les zones desèrtiques que predominen a la comunitat manxega.

Els nostres estimats jugadors ja han llençat els daus i la partida està en marxa. Uns juguen amb molta astúcia i d’altres es queden pel camí. La figura del banquer s’ha vist ja greument perjudicada, tant, que d’aquí poc haurà d’abandonar la partida. Pobre d’ell! Que no volia mullar-se i va decidir jugar en una posició “sense riscos”! 

Aquesta partida algun dia però haurà d’acabar. Uns ja han caigut mentre n’hi ha uns quants que segueixen gaudint de la seva ludopatia política, rient-se’n d’aquells que no van voler jugar i fent fora aquells que els volen acusar de fer trampes. No hauríem de permetre que aquesta partida segueixi jugant-se, que segueixin cometent trampes amb impunitat. Ja és hora que ens adonem i els fem fer un viatge sense tornada a la casella de la presó.